venres, 28 de febreiro de 2025

ASUBÍO ALLEO

𝐀𝐒𝐔𝐁𝐈́𝐎 𝐀𝐋𝐋𝐄𝐎

 

𝐍𝐨 𝐯𝐚𝐥,

𝐚𝐨 𝐩𝐞́ 𝐝𝐚 𝐟𝐨𝐧𝐭𝐞 𝐟𝐫𝐢́𝐚,

𝐪𝐮𝐞 𝐦𝐚𝐧𝐚 𝐞𝐧𝐭𝐫𝐞 𝐨𝐬 𝐩𝐞𝐧𝐞𝐝𝐨𝐬,

                        𝐚𝐬𝐮𝐛𝐢́𝐚,

                        𝐦𝐚𝐱𝐞𝐬𝐭𝐨𝐬𝐨

                        𝐨 𝐦𝐚𝐥𝐯𝐢́𝐬

𝐝𝐞𝐧𝐝𝐞 𝐨 𝐚𝐦𝐞𝐧𝐞𝐢𝐫𝐨,

𝐟𝐞𝐧𝐝𝐞𝐧𝐝𝐨,

𝐝𝐚 𝐱𝐞𝐚𝐝𝐚 𝐨 𝐥𝐢𝐦𝐩𝐨 𝐚𝐳𝐮𝐥

𝐚𝐨 𝐩𝐞́ 𝐝𝐚 𝐟𝐨𝐧𝐭𝐞 𝐜𝐥𝐚𝐫𝐚.

...........................................................

𝐕𝐨𝐮𝐦𝐞 𝐚𝐜𝐡𝐞𝐠𝐚𝐧𝐝𝐨 𝐜𝐨𝐚 𝐜𝐚𝐧𝐬𝐞𝐢𝐫𝐚

𝐝𝐚 𝐦𝐢𝐧̃𝐚 𝐜𝐚𝐧𝐭𝐢𝐠𝐚 𝐜𝐞𝐠𝐚.

 𝐀𝐝𝐨𝐛𝐢́𝐨𝐬 𝐛𝐚𝐥𝐝𝐢́𝐨𝐬:

𝐔𝐧 𝐞𝐬𝐜𝐚𝐧𝐨 𝐛𝐚𝐥𝐞𝐢𝐫𝐨,

𝐧𝐨 𝐪𝐮𝐞, 𝐧𝐮𝐧𝐜𝐚,

𝐧𝐢𝐧𝐠𝐮𝐞́𝐧 𝐬𝐞𝐧𝐭𝐨𝐮,

𝐧𝐢𝐧 𝐡𝐚 𝐬𝐞𝐧𝐭𝐚𝐫.

𝐕𝐞𝐧𝐭𝐨 𝐧𝐨𝐫𝐝𝐞́𝐬.

𝐌𝐮𝐫𝐜𝐡𝐚𝐬 𝐜𝐚𝐦𝐞𝐥𝐢𝐚𝐬,

𝐬𝐚𝐧𝐠𝐮𝐢𝐧𝐚𝐬 𝐫𝐢𝐬𝐜𝐚𝐝𝐚𝐬

𝐧𝐚 𝐞𝐬𝐭𝐫𝐚𝐝𝐚 𝐝𝐚 𝐜𝐡𝐨𝐢𝐯𝐚.

...........................................................

𝐍𝐚 𝐛𝐚𝐢𝐱𝐚𝐧𝐭𝐞 𝐝𝐚 𝐥𝐮́𝐚, 𝐯𝐞𝐫𝐦𝐞𝐥𝐥𝐨𝐬,

𝐚𝐝𝐨𝐫𝐦𝐞𝐜𝐞𝐧 𝐨𝐬 𝐟𝐞𝐥𝐠𝐨𝐬.

𝐄 𝐯𝐞𝐱𝐨, 𝐚𝐨 𝐥𝐨𝐧𝐱𝐞,

𝐫𝐞𝐯𝐞𝐫𝐝𝐞𝐜𝐞-𝐥𝐨 𝐞́𝐭𝐞𝐫

𝐜𝐨𝐚 𝐜𝐚𝐧𝐭𝐢𝐠𝐚 𝐚𝐥𝐥𝐞𝐚.

...........................................................

𝐍𝐚 𝐜𝐞𝐫𝐝𝐞𝐢𝐫𝐚 𝐞𝐬𝐩𝐢𝐝𝐚

𝐚𝐬𝐮𝐛𝐢́𝐚 𝐨 𝐦𝐚𝐥𝐯𝐢́𝐬,

𝐟𝐞𝐧𝐝𝐞𝐧𝐝𝐨

                        𝐨 𝐚𝐳𝐮𝐥 𝐥𝐢𝐦𝐩𝐨

𝐝𝐚 𝐱𝐞𝐚𝐝𝐚 𝐝𝐚 𝐦𝐚𝐧̃𝐚́.

 

𝐒𝐨́ 𝐢𝐬𝐨 𝐭𝐫𝐚𝐢𝐨,

                        𝐨 𝐚𝐬𝐮𝐛𝐢́𝐨

𝐩𝐚𝐫𝐚 𝐭𝐞 𝐞𝐧𝐠𝐚𝐢𝐨𝐥𝐚𝐫

𝐚́ 𝐯𝐨𝐥𝐭𝐚 𝐝𝐚 𝐨𝐝𝐢𝐬𝐞𝐚.

...........................................................

𝐀𝐨 𝐩𝐞́ 𝐝𝐚 𝐟𝐨𝐧𝐭𝐞 𝐟𝐫𝐢́𝐚

𝐜𝐨 𝐚𝐬𝐮𝐛𝐢́𝐨 𝐚𝐥𝐥𝐞𝐨,

𝐯𝐞𝐱𝐨 𝐧𝐨 𝐜𝐚𝐦𝐢𝐧̃𝐨

𝐛𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐞𝐱𝐚-𝐥𝐨 𝐞́𝐭𝐞𝐫

𝐝𝐚 𝐜𝐞𝐫𝐝𝐞𝐢𝐫𝐚 𝐚𝐨 𝐥𝐨𝐧𝐱𝐞.

𝐅𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐝𝐚𝐬 𝐜𝐚𝐧𝐝𝐞𝐚𝐬

(𝐫𝐨𝐦𝐞𝐮 𝐞 𝐦𝐢𝐦𝐨𝐬𝐚𝐬)

𝐌𝐮𝐢́𝐧̃𝐨𝐬, 𝟎𝟐𝟎𝟐𝟐𝟓


GORJEO AJENO

En el valle,

junto a la fuente fría,

que mana entre las peñas,

                        gorjea,

                        majestuoso,

                        el malvís

desde el aliso negro,

hendiendo, de la helada

el limpio azul

junto a la fuente clara.

...........................................................

Voy acercando el cansancio

de mi cantiga ciega.

 Adornos inútiles:

Un asiento vacío,

en el que, nunca,

nadie sentó,

ni sentará.

Viento noreste.

Secas camelias,

sanguinas desvanecidas

en la calzada de la lluvia.

...........................................................

Con la luna menguante, rojos,

duermen los helechos.

 Y veo, en la lejanía,

reverdecer el éter

con la cantiga ajena.

...........................................................

En el cerezo desnudo

trina el malvís,

hendiendo

                        el azul limpio

de la helada de la mañana.

 

Sólo eso traigo,

                        el gorjeo

para lograr tu afán

al volver de mi odisea.

...........................................................

Al pie de la fuente fría

con el silbido ajeno,

veo en el camino

blanquear el éter

del cerezo en la lejanía.


Muíños, 020225

(Fiesta de las Candelas,

romero y mimosas)